Sant Jordi filosòfic-Dissertació filosòfica.

Aquí compartim un tall del pensament de l'Andrea Masgoret, guanyadora de la dissertació filosòfica. Enhorabona Andrea, un treball excel·lent!! 

QUIN SENTIT FILOSÓFIC TÉ LA DIADA DE SANT JORDI

QUIN SENTIT FILOSÒFIC TÉ LA DIADA DE SANT JORDI?

“El valor de la filosofia s’ha de buscar en bona mesura en la seva real incertesa.”BERTRAND RUSSELL

Els humans no ens conformem amb viure, sinó que necessitem trobar sentit. Omplir el món de sentit ens fa sentir vius, ja que és el que ens fa humans. Buscar i trobar sentit ens fa, no només conèixer, sinó també aprendre a raonar. Aquest afany persistent per entendre i per entendre’ns, constitueix l’arrel profunda de tota filosofia. Abans de la filosofia hi havia les narracions mítiques, que més tard es convertirien en llegendes, com per exemple la llegenda de Sant Jordi, que també intentaven explicar la realitat, el funcionament del món i el seu origen.

Aquesta dissertació està feta amb un pensament idealista, que diu que la realitat és la que cadascú concep o imagina i està basada en la coherència de les nostres pròpies idees. I la meva manera de relacionar la diada de Sant Jordi amb el seu sentit filosòfic pertany a l’àmbit metafísic de la filosofia, que és el que s’ocupa de les qüestions de l’ésser humà: el sentit de la vida, la mort, etc.

Sabem del cert que la filosofia no és ni religió ni ciència, però això no vol dir que no estigui relacionada amb elles, o que no arribi a respondre a les mateixes preguntes, com pot ser si hi ha o no vida després de la mort. Ara bé, com es relaciona la llegenda de Sant Jordi amb la qüestió de la vida després de la mort? Què hi ha després de la mort. És vida, o bé el no-res?

Ha arribat l’hora de respondre a la pregunta de per què relaciono la diada de Sant Jordi amb la vida després de la mort. Però abans de tot, cal aclarir quin és el meu punt de vista, segons el qual no defenso l’existència de la vida després de la mort. Tot i així, compararé els dos punts de vista segons els quals, basant-nos en la història de Sant Jordi, pot o no existir la vida després de la mort.

❥ Segons la llegenda de Sant Jordi si existeix la vida després de la mort:
En el moment en el qual Sant Jordi salva a la princesa del drac matant-lo, aquest mor. La mort del drac no suposa només la mort del drac, sinó que va lligada a un conjunt de successos i de conseqüències. La mort del drac salva al poble, i més encara a la princesa. La mort del drac representa l’eliminació de l’atemoriment del poble, ajuda a veure el món d’una altra manera, a veure un nou món ple de noves possibilitats. La mort del drac ens fa ser conscients del que és un drac i quines coses ens diferencien d’ell i per tant ens fan humans. Però sobretot, de la mort del drac i de la seva sang es forma vida, brota una rosa, el que implica que neix un ésser viu com és una planta. I per tant, filosòficament parlant, la llegenda de Sant Jordi ens ajuda a veure que després de la mort hi ha vida. I no és la vida d’un nou drac, sinó que és una cosa molt més subjectiva que això.

Quan parlem de les persones i diem que després de la vida hi ha mort, segons la filosofia, el que realment volem dir és que encara que mori la matèria que conforma a aquella persona, el seu esperit no mor, la part més profunda i subjectiva dels humans, com és l’ànima, segueix viva en un més enllà desconegut per l’home i és per això que diem que després de la mort hi ha vida.

El cert és que filòsofs de la mida de Plató ja volien transmetre que l’ànima existeix i que segueix vivint després de la mort del cos, i que tindrà una vida després de la mort acord a com hagi sigut la seva conducta en aquest món.

'' En aquest món l'ànima viu presonera del cos i les seves urgències o necessitats. En la mesura que el destí de l'ànima no és un món corporal i els seus valors sinó el món espiritual, i que tots dos mons estan enfrontats, la tasca moral, religiosa i intel·lectual de l'home consistirà a intentar lliurar-se de les exigències del cos i de sobre limitacions. "PLATÓ

D’aquí surt la similitud amb el drac, la rosa, i la vida després de la mort. El drac mor, però després de la seva mort hi ha vida. La seva matèria es mor emportant-se amb si mateixa les coses més dolentes d’aquest drac i el que es queda és la part bona del drac, que és la rosa que neix de la seva sang.

❥Segons la llegenda de Sant Jordi no existeix la vida després de la mort:
Arriba ara el moment de refutar la teoria abans mencionada basada en les meves pròpies idees i amb el suport de filòsofs com Plató. Però si tot i els arguments mencionats anteriorment segueixo pensant que no existeix la vida després de la mort, és perquè nego tota existència de destí, de tenir una missió en la vida. Penso que vivim com a pura casualitat fruit del regal de la vida que ens han donat, i perquè com s’afirmava al llibre El sentit de la vida de Francesc Torralba, la vida és un regal que cal aprofitar. Crec que tenim infinitat de possibilitats i opcions per escollir i ser totalment lliures, crec que vivim per sentir, per aprendre, per conèixer, per raonar. Vivim per aprofitar al màxim possible la nostra vida, com se sol dir Carpe Diem. Vivim aquí i ara i ho hem d’aprofitar perque un dia ens transformarem en el no-res.

Segons aquesta creença hem d’acceptar que la vida d’una persona s’acaba amb la seva mort i no hi ha res més després de la mort, ni tan sols existeix un mes enllà, simplement deixem d’existir. Al marge de què tinguem o no una pròpia ànima, però en el cas de tenir-la, aquesta també desapareixeria amb la nostra mort.

La similitud que faig amb aquesta teoria i la llegenda de Sant Jordi, és que quan mor el drac, neix una rosa, però per què una rosa hauria de ser l’ànima d’un drac? Quan des de la filosofia s’ensenya que l’anima és purament intangible? El fet que neixi la rosa ho relaciono amb una nova manera d’incinerar a les persones innovadora, que consisteix a posar les cendres d’un difunt en un bol amb una llavor d’un arbre, de manera que al enterrar a una persona en neix vida fruit de la bondat de qui t’ha enterrat. Sant Jordi mata al drac pel bé de la princesa, perque com a persona racional i lliure escull matar al drac per un bé que no és seu, deixant l’egoisme, que moltes vegades ens caracteritza a les persones, de banda. Per mi la rosa que neix de la sang del drac, és fruit de l’acció d’un altre, de l’acció de Sant Jordi, no fruit de l’ànima del drac, i per tant no demostra l’existència de la vida després de la mort.

Realment penso, que la teoria de la no existència de la vida després de la mort és filosofia en el seu estat més pur, tot i que és un tema amb el qual s’ha d’anar molt amb compte per no ofendre a ningú que pensi el contrari, totes les idees han de ser respectades per igual.

No vull però amb la meva teoria sobre el no-res després de la mort crear el pànic o la por a la mort, perquè com Sòcrates deia, absolutament ningú pot saber que és el que hi ha després de la mort, potser ens espera el no-res, o potser és la benedicció més gran que mai hem tingut. El que està clar és que, existeixi o no la vida després de la mort, hem d’aprofitar la vida al màxim, fer el bé, i no per nosaltres, ni per una teòrica vida després de la mort que com deia Plató estarà basada en les nostres accions en aquest món. Hem de ser morals, saber distingir entre el bé i el mal i escollir el bé, però no només per nosaltres, ni per tenir una bona vida després de la mort en el cas de creure que hi existeix, sinó també per les persones que ens envolten, pel bé comú de la societat.

“ La por a la mort, senyors, no és altra cosa que considerar-se savi sense ser-ho, ja que és creure saber sobre allò que no se sap. Potser la mort sigui la major benedicció de l'ésser humà, ningú ho sap, i no obstant això tothom li té por com si sabés amb absoluta certesa que és el pitjor dels mals."SÒCRATES

                                                             Dissertació filosófica d'Ànima idealista.