Una vegada ja conclosa la teoria de John Locke, l'alumnat va preparar arguments per poder dur a terme el rol corresponent a un dels altres dos contractualistes socials més comparables amb les tesis del liberalisme clàssic.
Ha estat una activitat força fructífera, ajudant a copsar l'autor principal i complementant amb les teories paral·leles, però sobretot ha estat divertida per part d'aquells que havien de defensar tesis com la del "homo homini lupus", l'home és un llop per a l'home, o la de la sobirania absoluta.
La cita d'avui:
«Així, quan un grup d'éssers humans ha consentit formar part d'una comunitat o govern, queden amb això incorporats a un cos polític en què la majoria tenen el dret d'actuar i decidir en nom de tots".
John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, cap. VIII, sec.95.
Jo estic completament a favor de la divisió de poders per tal de poder garantir una societat amb llibertat i que respecti els drets de tots els ciutadans i ciutadans. No obstant, faria una critica al fet que aquests drets van més enllà de la burgesia i haurien de tenir base també en el proletariat ja que, sota el meu punt de vista, són iguals als qui tenen propietats.
ResponEliminaA més, tal i com diu Locke, qui treballa té dret a la propietat i, per tant, crec que ningú treballa més que el proletariat i, com a conseqüència, són ells qui tenen realment dret a disposar de propietats.
Gràcies per crear aquest Blog tan maco que ens permet comentar i reflexionar
Jo també estic a favor de la separació de poders de John Locke.
ResponEliminaEs un honor poder aportar la meva opinió.
A pesar de que Locke defiende que todas las personas nacen libres e iguales, es decir, con los mismos derechos, la teorización del contrato social supone una justificación del régimen liberal burgués, estructurador de la sociedad sobre todo durante los s. XVII y XVIII, debido a las ideas de la ilustración (cuyo punto culminante fue la Revolución Francesa de 1789).
ResponEliminaLocke supone que la aceptación del contrato social por parte de la sociedad vendría a buscar la felicidad y realización personal de los individuos. Sin embargo, esto es una mera especulación. Este análisis que realiza Locke se podría considerar como ahistórico, ya que no tiene en cuenta en ningún momento el desarrollo de las sociedades desde los tiempos primitivos ni los sucesos que en ella acontecen.
También se puede considerar eurocéntrico, porque enaltece los valores de la sociedad occidental, desatendiendo a las diferentes perspectivas que se pueden encontrar en otras sociedades (americanas, musulmanas o asiáticas), donde la teoría económica de Adam Smith no había sido aplicada.
Por último, en una crítica general a los contractualistas (como Locke o Hobbes, entre otros) hay que decir que estos no tuvieron en cuenta todos los problemas sociales que trajeron consigo la Revolución Industrial y las doctrinas liberales. La defensa del contrato social está estrechamente relacionada con las ideas liberales causantes del desarraigo entre economía y sociedad.
Com diu Martí Oliver, també opino el mateix sobre la divisió de poders que defensa John Locke, i afegiria que no només defensés la propietat privada, és a dir, a la burgesia. Sinó, també, al prolateriat obrer.
ResponEliminaA més a més, hi estic d'acord amb Locke quan va criticar els règims absolutistes i es va decantar a favor d’una societat política regida per la llei de la majoria i amb el consentiment dels individus.
Vaig defensar l'opinió de Hobbes, encara que no hi estava d'acord amb que el pacte social acabés sent un règim absolutista, ja que segons Hobbes, la característica de l’home és el seu egoisme, que duu a tothom a cercar el màxim poder i plaer, si convé, a costa dels altres, per la qual cosa diu que "homo homini lupus"(“l’home és un llop per a l’home”). I, per això, diu que l'estat de naturalesa és: la guerra de tothom contra tothom. En aquesta situació, Hobbes considera que només algú tingui el poder i es mantengui, podrá estabilitzar la situació.
ResponEliminaTot i així, tots som lliures, iguals i independents per naturalesa, i no podem ser sotmesos a cap poder polític d'altres, sense el nostre propi consentiment (Locke).
Neus Maca estic tambe d'acord amb tu
EliminaPer tant, i com a reflexió final apuntar que Hobbes és un dels primers pensadors polítics de l'edat Moderna que comença a fixar les pautes del govern, marcandole els passos a seguir, i les pautes, frens, cortapisas, competències i tota una altra sèrie de qüestions, és per tot això pel que s'ha considerat a Hobbes el creador inicial de el “contracte social”, element que aconseguirà fama i prestigi al segle XVIII de la mà de Rousseau.
En el contrato social, los hombres renuncian a su derecho natural, a gobernarse a sí mismos. Esto causa la restricción de la libertad que contiene en su estado natural. La finalidad de este contrato seria disfrutar con más seguridad su libertad. Si el gobierno no cumple con lo que promete, los hombres tienen el derecho de anular su mandato y poder sustituirlo. Locke tenía un gran objetivo que era poder mostrar que el absolutismo estaba totalmente en contra del contrato social. Por ello, Locke decide poner en práctica la división de poderes para poder garantizar a los hombres que el poder no irá a una sola persona y poder evitar el absolutismo. Por eso, constituye tres tipos de poderes (legislativo, ejecutivo y federativo) de forma que ninguno pueda llegar al absolutismo y así el gobierno es equilibrado. De manera que la división de poderes es una buena idea para poder llevar a cabo un gobierno correcto y así evitar posibles conflictos.
ResponEliminaJo opino d'una manera molt semblant a la del Martí. Perquè hi hagi una garantia de llibertat d'expressió i garantir els drets de tots els ciutadans, és necessari que hi hagi una divisió de poders. És a dir, que no sigui només una persona la que tingui en les seves mans tots els poders. Sinó que hi hagin diferents poders encarregats d'administrar i dirigir l'Estat.
ResponEliminaYo tuve que defender a Hobbys, con el cual no estaba de acuerdo, ya que una sola persona no tiene derecho a gobernar a un pueblo sin haber sido elegido, y el pueblo debe de estar sometido a este sin derecho de rebelión. Yo creo que el pueblo debe de elegir a la gente que gobernará el estado, y si estos que gobiernan no cumplen con los objetivos, el pueblo debe tener derecho a convocar nuevas elecciones o a rebelión. El pueblo no debe de ser el que gobierne como dice Rosseau, ya que desde mi punto de vista eso crearía un descontrol en la sociedad porque no habría nadie que decidiera lo que está bien y lo que está mal.
ResponEliminaAl debat de classe vaig defensar l'opinió de Hobbes tot i que la seva filosofia es contraria als meus pensaments.
ResponEliminaPersonalment no crec que la condició humana sigui la guerra de tots contra tots.
Per una altra banda ell creu i defensa l'absolutisme, però des de el meu punt de vista es contradiu ell mateix al dir que tothom és igual, ja que si fos així el governador i el poble tindrien les mateixes llibertats i no és el cas.
Per això jo estic més d'acord amb els ideals de Rosseau el qual diu des d'un principi que no hem de caure en els pensaments de Hobbes que l'home és naturalment dolent. Rosseau argumenta el bon salvatge que viu en pau i sense vici on l'educació, el poder sobirà, l'autoritat i la llibertat són les que manen.
Segons Locke l'Estat té com a missió principal protegir els drets, així com les llibertats individuals dels ciutadans. També sosté que el govern ha d'estar constituït per un rei i un parlament. El parlament és on s'expressa la sobirania popular i on es fan les lleis que han de complir tant el rei com el poble. Així, descriu la separació del poder legislatiu i l'executiu. L'autoritat de l'Estat se sosté en els principis de sobirania popular i legalitat. El poder no és absolut sinó que ha de respectar els drets humans.
ResponEliminaJo estic d'acord i a favor de la divisió de poders per poder garantir els drets i les llibertats de els ciutadans.
En el debat, vaig defensar l'opinió de Hobbes encara que no estès d'acord amb la seva idea que tots els homes som dolents per naturalesa, però tampoc estic d'acord amb Rosseau quan diu que els homes són bons per naturalesa. Crec per tant, que des d'un principi, hi ha hagut homes dolents i homes bons, ja que si tots fóssim bons, no hi hauria cap guerra a la qual fer-li front.
ResponEliminaPersonalment em va agradar molt fer aquest debat perquè és una bona forma d'estudiar autors d'una manera més dinàmica i contrastar idees amb els teus propis companys.
Rousseau, filósofo el cual defendí el otro día en el aula, defiende que el ser humano por naturaleza es un ser bueno, pacífico y libre, y no es sino hasta la llegada de las propiedades privadas que este acaba entrando en un estado de guerra. Para evitar esto, Rousseau propone el crear una sociedad civil basada en un pacto voluntario y revocable, la cual sea gobernada por todo el pueblo en general, una democracia un tanto llevada al extremo.
ResponEliminaAunque si opino que los seres humanos nacemos y somos todos iguales frente a la ley y a los derechos naturales, discrepo un poco ante la postura de Rosseau de crear una democracia radicalizada ya que me parece que, desde mi punto de vista, es un poco utópica. Yo creo más en una democracia representativa que en una directa. A pesar de esto, Rosseau es el filósofo contractualista con el que más me identificaría.
Tot i que, a classe defensava el pensament de Hobbes, el meu pensament sobre la política s'assembla més al de Rousseau ja que penso que totes les persones hem de ser lliures però sempre amb uns drets i uns deures comuns, per tal de viure en una societat de pau i d'igualtat.
ResponEliminajo vaig defensar a Hoobes ja que el seu concepte segons el qual l'Estat no ha de ser res més que un instrument del que ens valem els humans per poder conviure en pau. Hobbes pensava que ens organitzem en una societat política només per evitar aquesta guerra de tots contra tots, no per donar realització a ideals o utopies. cal recalcar que Hobbes és un ferm creient en la igualtat davant la llei i en la llibertat econòmica. I va entendre que l'obediència a la llei, en la mesura en què aquesta garanteix la nostra coexistència, no requereix conformitat interior.
ResponEliminaPel meu, Hobbes recull una idea clara i molt recurrent en la seva època; és a dir, la sobirania i l'exercici de dictar lleis i normes solament pertany al sobirà, en aquest cas al monarca, ja que encara que el poder pugui ser diví, solament el sobirà es troba en disposició d'aplicar-les.
No estic d'acord amb el que dius Ericka sobre Hobbes : "Cal recalcar que Hobbes és un ferm creient en la igualtat davant la llei". Ja que Hobbes deia que la millor forma de govern era una monarquia absoluta, en la qual el rei governa per sobre de tots i és absolt de qualsevol delicte que cometi i per tant si la llei no s'aplica sobre el sobirà no tots som iguals davant la llei.
EliminaUna de les diferencies fonamentals entre Rousseau i Hobbes es l'estat natural. Rousseau afirma que lluny de ser una guerra civil permanent, l'estat de naturalesa es caracteritza per la llibertat, la igualtat i la bondat, en canvi, Hobbes intenta imaginar com seria la vida dels éssers humans abans de l'aparició de la societat. Apel·lant a una concepció pessimista de l'ésser humà, que segons Hobbes és un ésser dominat per les seves passions, estableix que l'estat de naturalesa es caracteritza per la precarietat i la violència, ja que no hi ha llei ni autoritat res és just ni injust, i tots tenen dret a tot. Ja que els éssers humans són aproximadament iguals en força i maldat cap preval sobre un altre, generant-se el que el cridava "bellun omnium contra omnes".
ResponEliminaA aquest debat vaig defensar la postura de Rousseau.
ResponEliminaLa meva opiniò és totalment a favor de la divisió de poders com defensaven ell i John Locke, ja que sense aquesta divisió no es pot parlar d'una societat mínimament igualitària, ja que un sol individu o entitat tindria el poder de legislar jutjar i executar desproveint així totalment de llibertat a la resta d’individus que formen la societat per que no tindrien cap capacitat de decidir sobre ells mateixos i tot dependria d’aquella persona amb el poder absolut, cosa que aniria contra un dels drets naturals dels individus que John Locke defensava.
Rosseau crea un estat de naturalesa, on estableix una democràcia assembleària on els individus són “bons” i tenen uns drets naturals: la llibertat i la igualtat. En aquest estat natural hi ha un contracte social “la voluntat general”, als individus a l’obeir-lo s’obeeixen a ells mateixos. La finalitat d’aquesta societat era garantir la igualtat.
ResponEliminaJo vaig haver de defensar a Rosseau. Personalment estava a favor del seu pensament, ja que divideix el poder d'una manera igualitària cosa que en la societat de Hobbes no era així. A la societat de Hobbes només un individu té tot el poder i pot privar als altres de les seves llibertats i aquests no es poden revelar.
Tanmateix la perspectiva de Rosseau en l'àmbit teòric pot funcionar molt bé perquè tots els individus tenen els mateixos drets. Però en l'àmbit pràctic no crec que funciones molt bé, ja que seria una mica caòtic i al final acabaria amb un conflicte, perquè normalment estem acostumats a un sistema jeràrquic.
Jo estic d'acord de la divisió de poders per tal de poder respectar els drets de totes les persones defensada per John Locke. Penso també en positiu quan va criticar els règims absolutistes i va passar a favor d'una societat política regida per la llei de la majoria i amb el consentiment dels individus. Crec que la divisió de poders es una bona idea per poder dur a terme un govern correcte i així evitar possibles conflictes entre tots nosaltres.
ResponElimina