Fixeu-vos que ja és molt significatiu que en el calendari hi hagi un dia internacional dedicat a l'eliminació de la violència de gènere, i és un fet, un fet força eloqüent, per això mateix la comunitat MVM va voler expressar-se i prendre mesures al respecte:
1) El divendres 24 de novembre, el dia lectiu més pròxim al 25, dia de la no-violència de gènere, els alumnes de batxillerat, van deixar anar la seva veu al respecte, van compartir els seus pensaments amb la resta de membres de l'Institut.
Primer es va demanar el silenci oportú com a mostra del mateix respecte envers
la dona, seguidament es va llegir part del manifest de la periodista Mònica Planas,
acompanyat de fotografies realment reveladores, per donar pas al vídeo d'Iñaki Gabilondo
on aquest feia èmfasi en la necessitat d'actuació del gènere masculí, per això
mateix tot seguit va ser una tríada masculina la que va fer un crit d'atenció
mitjançant les seves paraules, mitjançant el seu pensament, però també, i
aquesta va ser la part més emotiva, va ser com un alè esperançador, un empeny
necessari al canvi, una mutació que requereix l'actuació de tots, homes i
dones, nens i nenes, víctimes i maltractadors, però també aquells que
presencien quelcom...... Cal que entre tots posem les bases d'una convivència
basada en el respecte i la dignitat i la duem a terme. I és precisament aquesta
darrera idea la que dóna peu al punt següent. 
2) Ara, llegiu les darreres paraules de l'acte del qual tot just hem fet referència.
El seu missatge serveix per
introduir aquest segon apartat, ja que el nostre Institut, abocat en la funció
d'educar de la millor
manera possible, ha posat al vostre abast el servei de coeducació, "sent
la coeducació la promoció d'una educació que potencia la igualtat real
d'oportunitats i l'eliminació de tota mena de discriminació". La coordinadora de Coeducació al MVM, la Loli
Pérez, ha deixat un seguit d'informacions i recursos en un dels panells del
passadís. Així que quan vulgueu podeu donar-li un cop d'ull.
Alumnes nostres, tal com recullen les darreres paraules de l'acte, preàmbul de la coeducació al MVM, no dubteu en manifestar les vostres inquietuds davant dels fets que reconeixeu com impropis. El conjunt del professorat, serveis, i equip directiu estem a la vostra disposició per fer que el vostre desenvolupament personal es dugui a terme dins del millor marc possible. Recordeu, l'Institut és l'encarregat de traslladar a l'aula les millors normes de convivència, però en sortir de l'institut sou vosaltres les i els encarregats/des de dur a terme l'aplicació d'aquestes més enllà del centre, en les vostres vides, fonamenteu la vostra persona en el respecte cap als altres i cap a vosaltres.
I per acabar, la cita per a reflexionar, avui ve de mà de qui al S.XIX es va convertir en un abanderat del moviment feminista:
«Se admite, hasta un cierto punto, que nuestra inteligencia nos pertenezca, pero no existe la misma facilidad para admitir que nuestros deseos y nuestros impulsos nos pertenezcan en igual forma»
J.S.Mill, Sobre la libertad, III, pp 170-171
Que avui dia encara s’hagi de protestar per una cosa tan bàsica com és el dret de les persones és un fet molt preocupant. El problema, però, empitjora quan moltes persones ni tan sols se n’adonen de que la reivindicació és necessària. En aquest cas, em centraré en el dret de les dones, però aquest problema concerneix també a altres col·lectius.
ResponEliminaL’acte realitzat el 25 de novembre, del qual vaig ser ferm participant, em va semblar una bona oportunitat per a fer una crida d’atenció i per tractar de despertar la consciència d’aquells o aquelles que també pateixen el masclisme, però no el detecten o no els sembla rellevant.
El masclisme és més habitual del que sembla i, per moltes persones, només existeix quan hi ha una violència extrema. No tothom aprecia el micromasclisme, el qual, amb el temps, fa que es desenvolupi un masclisme molt més agressiu. Jo mateixa he hagut de patir moltes situacions on el meu gènere ha justificat accions que jo no volia cometre. No parlo només de les tradicionals argumentacions a casa, com per exemple “Tu ets la dona, tu hauries d’aprendre millor com s’ha de cuinar o netejar la casa pel teu futur” o “El teu germà és noi, per tant, tu has de cuidar de la teva germana petita”. Parlo també dels insults, de l’assetjament al carrer, de la por que em fa anar sola a casa per si em tornen a tocar o a amenaçar. Ara parlo jo, però parlo en nom de milions de noies que també han patit i pateixen una discriminació injusta i cruel. Des de la nostra llibertat i capacitat de raonar, el nostre deure moral no pot ser altre que deixar d’ignorar aquesta realitat i lluitar pel canvi, per tal de construir una societat on es pugui tenir una vida més justa i de més qualitat.
Entenem com a violència de gènere tota agressió física, sexual o psicològica que reben les dones per part del gènere masculí a causa del masclisme, és a dir, el que fa creure als homes que el gènere femení és inferior al masculí, i això els dóna el "dret" a fer mal a les dones quan elles "s'equivoquen" o quan donen "motius" segons ells.
ResponEliminaFa uns anys que estem intentant combatre el masclisme, la violència contra la dona en tots els àmbits, però no està resultat gens fàcil. La pregunta és ¿podrem aturar-la del tot o sempre hi haurà una espurna encesa?
Per respondre correctament a aquesta pregunta ens hem primer de preguntar com estem actuant com a societat davant aquesta situació. En la meva humil opinió, crec que estem igual que abans o pitjor. És veritat que hem aconseguit que s'escolti a les dones i que hi hagi lleis que les ajudin a lluitar pels seus drets, però també hem estimulat des d'altres punts aquesta violència en contra de la dona.
Encara que tenim mitjans, per lluitar en contra de la desigualtat, els desaprofitem deixant que el masclisme entri a regnar com ara a la música, a les xarxes socials, televisió, en tot allò que hauria d'haver avançat.
Creiem que l'estem deixant enrere, però la música que s'escolta a les discoteques diuen coses com "siempre me dan lo que quiero, chingan cuando yo les digo, ninguna me pone pero" "y es que todas maman bien" "a ella le gusta que le den duro y se la coman" "nena, seré tu depredador esta noche te voy a cazar, comerte viva así como los animales, animales, como los animales" "encuentra a otra porque ella me pertenece". La majoria de persones que canten aquestes cançons i que a més són fans d'aquests artistes són dones, elles són les que donen menjar a aquests "artistes".
Avui dia el cos de la dona és bàsicament pres com a objectes sexuals, com si una dona només fos cos, la dona NO és només un cos.
El més vergonyós de tot allò és que les mateixes dones són les que es posen en aquesta situació. La dona ha de dir NO a aquestes agressions, han de demostrar que són més que una cara bonica i unes ungles ven pintades.
És clar que les dones no poden fer tot el que els homes fan, però és que els homes tampoc poden fer tot el que fan les dones, tots som necessaris. Ningú és més important que un altre, tots som imprescindibles.
Espero que la resposta de la pregunta sigui que sí, que arribarem a l'extermini de la violència, però per arribar a aquest punt primer les dones han de dir NO a ser objectes sexuals. I els homes han de dir NO a les idees masclistes.
M'agradaria finalitzar amb una frase de Gregori Marañón.
"No són sexes superiors o inferiors l'un a l'altre; són diferents".
Laura Moncada